8 · Narrativa de tradició oral: rondalles i llegendes
📘 Teoria
Les rondalles i les llegendes són relats de tradició oral: són anònims, passen de generació en generació i servien per a explicar fets de la vida i de la mort, fenòmens meteorològics o accidents geogràfics, i per a donar a conéixer costums i valors. Moltes tenen caràcter universal: trobem versions diferents en pobles, cultures i llengües distintes.
A Europa, a finals del segle XVIII i començaments del XIX, autors com els germans Grimm van posar per escrit contes de tradició oral popular, com ara el de Blancaneu, la Bella dormint o la Caputxeta roja. En el nostre entorn, els reculls més coneguts són els de Joan Amades, Antoni M. Alcover i, sobretot, Enric Valor, que va arreplegar el vocabulari i els relats de les nostres comarques.
La llegenda naix d'un fet històric real al qual la imaginació popular incorpora elements meravellosos (el rei en Jaume, els atacs pirates, la convivència amb els musulmans...). Sol dir on i quan passen els fets.
La rondalla partix d'un fet imaginari que pot contindre elements reals. L'argument és molt senzill, l'espai és indeterminat i el temps, passat; els personatges són plans (no canvien al llarg del relat): l'heroi, el fals heroi, la víctima, l'agressor, els ajudants, el donant de l'objecte màgic, la princesa... Tenen intenció al·liconadora i es classifiquen en: d'animals (protagonistes animals personificats; la fam sol ser el motiu del conflicte), meravelloses (éssers amb facultats sobrenaturals i objectes màgics) i de costums (persones corrents que resolen els conflictes sense intervencions meravelloses).
Tant les llegendes com les rondalles presenten elements característics: l'esquema del llibre (p. 28) els resumeix així.
| Fórmules d'inici | Fórmules d'acabament |
|---|---|
| Això era una vegada... | ...i visqueren una mala fi d'anys |
| Això era i no era... | ...i encara són vius si no són morts |
| Açò diu que era... | ...i catacric-catacrac, conte acabat |
| Ve't ací que en aquell temps... | Ací tens conte, d'altre n'hi ha (d'ús també habitual) |
Per què serveixen? Les fórmules, les repeticions d'expressions i les cries al lector ajuden a memoritzar el relat i a mantindre l'atenció de qui escolta: són la caixa d'eines del rondallaire professional (el contacontes), que a més fa servir la gestualitat, els canvis de veu per personatge, els titelles i altres objectes.
✏️ Exemples resolts
• Això era una vegada... és fórmula d'inici; ...i catacric-catacrac, conte acabat, fórmula d'acabament. Les dues van al relat perquè el recorden qui el conta i qui l'escolta.
• La flor del lliri blau (p. 29) comença «Això era una família en la qual...»: variant de la fórmula d'inici. Té element màgic (la flor), personatges plans i regla del set → rondalla del grup meravelloses.
• La llegenda de Rotlan (p. 30) partix de llocs reals (el Puigcampana, la badia de Benidorm) i explica d'on ixen la obertura del cim i l'illa → llegenda: fet real + imaginació popular.
🎯 Activitats
4 activitats: entra en cada caixa per a veure-la completa, amb l'exercici base de 2n d'ESO, les seues quatre adaptacions i la solució de cada nivell.
Qüestions sobre «La flor del lliri blau»
Activitat 1 del llibre (p. 29): llig la rondalla i respon les qüestions, copiades tal qual i amb renglons amplis per a escriure la resposta a mà.
Qüestions sobre la llegenda de Rotlan
Activitat 2 del llibre (p. 30): llig la llegenda (Rotlan i l'origen de l'illa de Benidorm) i respon les qüestions, copiades tal qual i amb renglons amplis.
Escriu la teua rondalla o llegenda
Activitat 3 del llibre (p. 30): pregunta a la gent major una rondalla o llegenda i escriu-la amb les teues paraules, incloent-hi fórmules d'inici i d'acabament. Ací tens un exemple ja fet i els models de fórmules.
Fem de rondallaires
Activitat 4 del llibre (p. 30): per grups, anotau títols, trieu-ne un, estudiéu-lo i representéu-lo a la classe, amb guió i checklist.